Monestir de Sant Pere de Camprodon

Passejant per Camprodon, ens trobem el Monestir de Sant Pere, fundat per Guifré II, comte de Besalú, a mitjans del segle X, avui dia només en podem contemplar l’església. El claustre ja era destruït l’any 1460 i al segle XVII, el monestir estava en tan mal estat que els vuit monjos i l’abat havien de residir en cases particulars. Durant el segle XX es derruïren les dependències monacals i es restaurà l’església.L’església és del segle XII, de planta de creu llatina. Té una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, reforçada per arcs torals. Cal destacar-ne els cinc absis rectangulars, quatre dels quals es troben en el transsepte i no es diferencien des de l’exterior.

El campanar, de dos pisos i alçat sobre el cimbori, dóna dinamisme al conjunt arquitectònic; el cimbori es tradueix a l’interior en una cúpula decorada amb una cornissa.

La gran senzillesa en la construcció de l’edifici i la poca decoració que hi podem trobar, l’apropen a l’orde del Císter, en què la sobrietat és elegància.

La zona més treballada és la portada de la façana principal, amb unes formes semblants a les de Santa Cecília de Molló.

Montestir de Sant Pere de Camprodon